Tu, Tot, Tothom

Tenen trenta anys però viuen igual que quan en tenien vint, tot i que ja no tenen edat per convertir-se en joves promeses. Estan enamorades de l’amor però, en la seva recerca, es destrueixen unes a les altres, errant d’exnòvia de relació en relació. “LA AMIGA DE MI AMIGA” és una comèdia d’enrenou a cinc bandes. Un conte moral que succeeix als carrers, els llits i els banys de Barcelona.

Qui podia imaginar que una pel·lícula rodada entre amigues i amb un crowdfunding acabaria projectant-se a Sant Sebastià, o al misteriós Festival de Rotterdam? I és que de vegades el cinema també és un mil·lenari com “LA AMIGA DE MI AMIGA”, un triomf de la tradició bollera que ha convertit la seva autora i protagonista, Zaida Carmona, en una de les debutants amb més projecció del 2022. Zaida li canta a l’amor, al cinema, a Rohmer, a les amigues i a les amants en aquesta divertidíssima comèdia que amplia els horitzons de l’autoficció i ens fa somiar.

La projecció comptarà amb la presència de la directora Zaida Carmona

El 2018 un grup de nou dones van presentar una denúncia contra dos dels seus professors de l’Aula de Teatre de Lleida per abusos sexuals ocorreguts entre els anys 2001 i 2008, quan eren unes adolescents. Va ser massa tard. Per por, per vergonya, perquè van trigar molt de temps a entendre i digerir el que havia passat, la denúncia va arribar quan el cas ja havia prescrit i es va arxivar. El que no sabien és que a pesar que el cas havia prescrit, els seus testimonis estaven obrint una porta on, tal vegada, no tot estava perdut.

Sense artificis, sense gairebé trucs de cambra, però encara amb el seu segell personal, Isabel Coixet consagra tot l’estil a les potents aparicions de les protagonistes i als seus arxius d’imatges personals. Entranyable i innocent, però alhora inquietant, “El sostre groc” és una pel·lícula de la qual no sortiràs igual. Un documental necessari i contundent.

Estrena a Catalunya

La projecció comptarà amb la presència de la productora Carla Sospedra i una de les testimonis

Projecció prèvia del curtmetratge EL MEU NOM ÉS CLITORÍS de Toni Alarco

El maldestre Standa i el recent vidu Bronya són bombers voluntaris a la campanya txeca, on gaudeixen d’una vida sense sobresalts. Tot canvia quan una furgoneta irromp en meitat de les festes de Pasqua, i sense que ningú se n’adoni, el conductor fuig de l’escena. “Ha estat un atac terrorista” crida el poble, i l’ambient festiu ràpidament es converteix en una atmosfera de por, odi i desinformació.

Narrada amb fermesa, i rítmicament persuasiva, Adam Koloman se les enginya per a, des del microcosmos d’un petit llogaret txec, retratar el món sencer. Amb una mirada honesta i directa sobre els mecanismes del racisme i l’exclusió, atresora un gran amor pels seus personatges per a mostrar amb humor les febleses humanes, en les quals ens veurem reflectits. Una aparentment senzilla posada en escena, i uns certs ressons de Kaurismaki i Andersson, fan de “SOMEWHERE OVER THE CHEMTRAILS” una comèdia humanista sobre la por, els prejudicis i la caparrudesa, que segur us arrencarà més d’un somriure.

Estrena a Espanya

Estrenada al Festival de Berlin

Projecció prèvia del curtmetratge TT (TETE), de Xavier Prim

Simone és una jove estudiant de dret que ha fet dels casos de violència de gènere la seva bandera. No obstant això, els seus propis desitjos sexuals la portaran a un món de violència i erotisme sadomasoquista que la sotmetrà a profundes contradiccions.

Puja la temperatura amb “REGRA 34”, la flamant guanyadora del Leopard d’Or en l’últim festival de Locarno i la consagració que un nou cinema brasiler, cuinat a les brases del govern de Bolsonaro, ha vingut per quedar-se. La directora Julia Murat té dards per a tots i al centre de la seva diana disposa els diferents cotilles del plaer femení, totalment dinamitats en aquesta pel·lícula de sensualitat engrescadora, lliure i adulta, que ens imposarà més preguntes que respostes.

Estrena a Catalunya

Millor Pel·lícula al Festival de Locarno

Fa molt de temps, a la Suïssa del 1877, l’anarquisme comença a bombollar en una petita rellotgeria industrial. Els treballadors corren d’un costat per l’altre, saltant de fus en fus horari, ja que ni l’ajuntament ni la fàbrica, i ni tan sols correus, es posen d’acord per aclarir quina és l’hora exacta. En aquesta societat proto-taylorista, on s’equivoca el ritme de producció i fins al mateix temps són els de sempre, un grup de treballadors formarà un sindicat associat amb la Primera Internacional, cosa que els portarà a una petita revolució inesperada.

El cineasta suís Cyril Schäublin acobla oficiós una trama aparentment senzilla però assenyadament complexa que, perdonin el xiquet, funciona com un rellotge suís: és infal·lible. Els qui s’atreveixin a entrar en els seus mecanismes hi trobaran el plaer irresistible de les pel·lícules ben fetes.