Opera prima

En una nit d’estiu, tres joves s’embarquen en un viatge al fons de la nit per celebrar la memòria del seu amic Pol, mort recentment. Per això, han robat les seves cendres i han fugit en cotxe per poder escampar-les en els seus propis termes i amb les seves pròpies paraules. El que no saben és que aquesta escapada amaga quelcom que no havien previst, el desafiament d’haver d’enfrontar-se als seus propis dimonis i a la devastadora experiència que suposa la pèrdua.

Després del seu exitós pas pel laboratori del REC, abans de ser seleccionada al Work in Progress del Festival de San Sebastián, LES DUES NITS D’AHIR va triomfar a Zonacine de Màlaga en alçar els premis a la Millor Direcció i al Millor Actor. La Universitat Pompeu Fabra continua apostant per les seves noves generacions, aquest cop representades pels joves Pau Cruanyes i Gerard Vidal. No es queda enrere el talent que amaga el nostre planter interpretatiu gràcies a la punyent entrega del trio protagonista composat per Judit Cortina, Arnau Comas i Oriol Llobet. Un debut que ja mira als Gaudí.  

Millor Director i Millors actors al Festival de Màlaga (Secció Zonazine)

Estrena a Catalunya

El Zed és un jove raper anglès d’origen paquistanès a punt de fer el salt definitiu a la seva carrera: el seu estil és audaç i les seves lletres punyents, vindicant les seves arrels sense renunciar a la seva projecció contemporània. Està a punt d’iniciar la seva primera gira mundial, on mostrarà el seu domini de l’escenari, amb tanta ràbia com flow, quan decideix visitar la seva família a Anglaterra després de dos anys sense veure’ls. Allà, la fatiga i una estranya dolència faran que el seu somni perilli.   

El film compta amb un paper estel·lar de Riz Ahmed (Four Lions, REC 2011; Nightcrawler; Roguer One), també coguionista, que potencia la seva presància magnètica a la pantalla, encarnant a una estrella que s’entrega a les seves giragonses líriques i als seus viatges onírics. Amb un ritme ple d’inflexions, en un film aparentment musical que es transforma en una muntanya russa emocional, el debutant Bassam Tariq construeix una pel·lícula punyent, imperfecta i electritzant, aconseguint incorporar-hi moltes de les seves inquietuds, com els conflictes familiars, els debats identitaris o la ciutadania transnacional. A mig camí entre el cinema musical i el realisme màgic (gairebé esotèric) MOGUL MOWGLI és un film dinàmic, hipnòtic i exuberant que acumula ovacions des de la seva estrena a la Berlinale.

Premi FIPRESCI Festival de Berlin

Estrena a Catalunya

Quan la malaltia de la seva mare empitjora, dues germanes viatgen a l’interior de Rio Grande do Sul per reunir-se amb el seu pare, absent durant gran part de les seves vides. Ambdues saben que allà no busquen refugi i protecció, sinó una oportunitat per trobar el seu propi alliberament i el dret a posseir el seu destí. Mentrestant, les notícies anuncien l’arribada imminent d’un asteroide que passarà a prop de la Terra. Tot està a punt de canviar.

Des dels paisatges més bells i encisadors de Brasil ens arriba un debut tan hipnòtic com captivador que transita entre la coming of age i el realisme màgic per transportar-nos a un envolvent univers on regnen la feminitat i la sororitat. El cinema brasiler continua retratant el paisatge amb una ineludible tendència a la fantasia que eleva a IRMÃ com una de les òperes primes més suggerents de l’any. En ret compte la seva selecció a tot un festival de Berlin, dins la secció Generation, que reuneix la millor collita de nous treballs del panorama internacional.

World Premiere a la Berlinale   

Estrena a Espanya

Q&A Online amb els directors: dissabte 5 a les 23:00h >Clic aquí per accedir<  Participeu fent les vostres preguntes al xat/comentaris!

La Liz, de 15 anys, ha estat acceptada a una de les escoles d’esquí més prestigioses de tot França. Per si això no fos prou pressió per a una adolescent en ple pas a la vida adulta, haurà de viure allunyada de la seva família i amics a un aïllat poble dels Alps. La Liz compensa la seva evident manca d’experiència amb una rebel·lia innata que crida l’atenció del Fred, un ex campió que decideix acollir-la sota la seva protecció per entrenar-la i portar-la al més alt del pòdium. Aviat, començarà per ella una dura cursa que la posarà al límit de la seva capacitat física i emocional.

Amb una sorprenent i audaç posada en escena, Charlène Favier demostra un madurat pols cinematogràfic en fer-nos navegar per tot un remolí de sensacions al seu debut SLALOM. Les frenètiques curses d’esquí s’intercalen amb una trama que exposa els perills de les relacions tòxiques i la fragilitat dels adolescents entre adults depredadors, destruint en miques de gel el mite de Lolita. Ha estat avalada pel segell de la Secció Oficial de Cannes, on no és freqüent veure òperes primes, i compta amb la que serà una de les interpretacions gal·les de la temporada, la de la jove Noée Abita, a qui també podem veure breument a Mes jours de gloire, i que ofereix a SLALOM una actuació d’alçada batent-se en duel amb el veterà Jéremie Renier.

Cannes Label // Guanyadora Festival Deauville

Estrena a Catalunya

Adrien va ser una estrella de cine infantil. Ara és un jove immadur que no troba cap feina d’actor. Interpretat per un flagrant Vicent Lacoste, la pel·lícula proposa un desgavell de situacions quotidianes de la vida de l’Adrien, un jove acomodat parisí que viu el dia a dia entre la despreocupació absoluta i l’afectació total per les conseqüències de les seves accions. Finalment, després de molts càstings, l’Adrien sembla que encaixa interpretant a Charles de Gaulle de jove per a una gran producció i, al mateix temps, sembla que té un cop de sort al conéixer a la Léa, una entranyable estudiant d’institut que farà de la seva existència un viatge menys solitari. My days of glory, presentada a la secció Orizzonti del Festival de Venència de 2019, s’erigeix en una comèdia sense massa artificis cinematogràfics en la qual hi conviuen diferents trames sobre la família i l’amor. L’encantador Vicent Lacoste que ja el vam veure al REC 2010 interpretant un adolescent, l’Hervé, a Les beaux gosses de Riad Sattouf, deu anys més tard, torna de la mà d’Antoine de Bary, repetint amb Lacoste, després de l’èxit amb el seu curt L’Enfance d’un chef aclamat a la Semaine de la Critique de Cannes 2016.

World Premiere a la Mostra di Venezia

Estrena a Espanya

Q&A Online amb el director: dissabte 5 a les 22:30h >Clic aquí per accedir<  Participeu fent les vostres preguntes al xat/comentaris!

La Noemí és una d’aquelles joves que va deixar Espanya per trobar un altre futur fora. Però han passat sis anys i les portes de la llar la criden de nou. És hora de tornar. Durant les seves primeres 24 hores a Madrid, la Noemí tindrà una sèrie de trobades i comiats amb diversos personatges que composaven la seva vida abans de marxar. Una experiència que l’ajudarà a repensar el seu passat, el seu futur i el seu lloc al món.

Si EL ARTE DE VOLVER té un rostre, aquest és el de Macarena García. Després de les populars La llamada i Paquita Salas, on va deixar anar la seva vis més còmica i musical, García s’entrega al drama més intimista de la mà de Pedro Collantes, autor bregat en el món del’edició (Antidisturbios) que ha dut la seva òpera prima a tot un Festival de Venècia. Amb una elegant veu pròpia, Collantes articula una composició amb narrativa amb estil  a través d’amb prou feines deu escenes en què seguirem a Macarena García acompanyada de guest stars com Ingrid García-Johnson, demostrant un cop més que és una joia de la comèdia espanyola, i el veterà Celso Bulgallo, amb escenes que ens faran buscar el mocadoret. La seva presència als Goya està gairebé assegurada.

Bienna College_Mostra de Venezia 

Estrena a Catalunya

El Davud és un jove urbà, que no troba el seu lloc i es fica sempre en embolics. Fugint d’un conflicte escapa de la ciutat amb la seva moto. El que no s’espera el Davud és que viurà un intens dia, ple de trobades, emocions i revelacions, tot envoltat per la immensitat d’un paisatge que li acaba de donar sentit a tot. IN BETWEEN DYING és un conte poètic, una història xiuxiuejada, una potent paràbola sobre el despertar espiritual d’un incapacitat. Hilal Baydarov dibuixa la seva cartografia creativa amb delicadesa i mestria, provocant que la road movie d’un pària fugint de gàngsters armats transcendeixi i ens porti a una meditació fílmica sobre temàtiques universals, que t’absorbeix amb la seva envolupant protesta visual i la seva personal lírica. Una proposta que el posa, amb el seu segon film, a la senda de referents com Kiarostami, Nuri Bilge Ceylan o Antonioni. Una de les joies amagades de l’última edició de Venezia des que Carlos Reygadas va cridar l’atenció sobre la seva existència al director de la Mostra), ha estat una sorpresa ben rebuda a la temporada post-pandèmia, participant a Moscú, El Gouna o Sao Paulo.

Nominada al Leone d’Oro a Venezia // Millor film Asiàtico a El Gouna FF

Estrena a Espanya

El Yuri és un adolescent que ha passat tota la seva vida a les Torres Gagarin, un complex de residències situat als afores de París. Plantejades al seu dia com un projecte d’habitatge social, ara estan al caire de la demolició. Davant d’aquesta situació, el Yuri uneix el seu somni infantil de ser astronauta a la resistència a abandonar la seva llar. Els seus amics i els veïns tenen ara una missió. Les aventures d’aquest combo creixen gràcies a l’autenticitat dels seus personatges i l’entorn en què conviuen i ens condueixen cap a una barreja de gèneres que et revela les capacitats de la resistència. Un dels pocs debuts a la selecció oficial del no-festival de Cannes, mai una pel·lícula havia rebut tants elogis i expectativa sense arribar a projectar-se.    Portat amb senzillesa i alhora alçada de mires, aquest accessible i fresc conte de creixement personal i col·lectiu ha posat als seus directors al mapa del nou cinema europeu. Una història de gran tendresa, un emotiu relat que compta amb uns joves actors en estat de glòria que et faran creure en alguna cosa més que l’aquí i l’ara.

Cannes label // Millor Director Festival Atenes

Estrena a Catalunya

A la Xina de principis de mil·leni, el jove Han Dong arriba a la capital amb la voluntat de treballar com a periodista. Entra amb ímpetu i ple de somnis en una redacció de gossos vells, on internet és una llegenda llunyana, el diari és de paper, i els periodistes són periodistes. Una Xina en ebullició, una societat sense descans i creixent en les seves complexitats, on el Han segueix el curs d’una investigació que el portarà a posar a prova el seu veritable jo. Produïda pel mestre Jia Zhang-Ke (A touch of sin, Ash is purest White), de qui Wang Jing ha estat assistent de direcció en diversos films, al seu debut aconsegueix aixecar un drama clàssic de gran factura, absorbent i estimulant a parts iguals; una precisa radiografia sobre el creixement desmesurat del gegant asiàtic, un relat de creixement personal amb faiçons de gran thriller. Tot un cant a la potència de l’anomenat quart poder, paradoxalment procedent d’un país no precisament reconegut per la llibertat de premsa. Una història basada en fets reals a l’alçada dels grans films clàssics de cinema polític.

World Premiere a Toronto Discoveries // Millor Director a Pingyao IFF

Estrena a Catalunya

Arriben les vacances d’estiu i la Camila sap que ha de passar-les a casa de l’àvia, amb la seva mare, les seves tietes i amb la gran matriarca de la família. Allà, a través de rumors robats a través de les portes i petites pistes que li donen les seves misterioses tietes, descobreix que alguna cosa no va bé entre les dones de la família. Es parla d’una maledicció que provoca que no puguin ser felices, però, què hi ha de veritat i què de superstició? Mentre passa el temps, la Camila anirà desxifrant què s’amaga veritablement rere aquesta infelicitat i intentarà evitar que acabi per atrapar-la també a ella.

Apadrinada per Lucrecia Martel, Diana Montenegro s’obre pas com una de les noves veus a tenir en compte al cinema llatinoamericà. A través d’un únic espai, la casa familiar, la jove cineasta desplega un exquisit i encisador treball de posada en escena en el qual desenvolupar les psiques i les pors de tota una generació de dones. Un microcosmos expansiu que ens traslladarà a l’univers d’Isabel Allende, però també al de Federico García Lorca; on ens entregarem als rituals i als mites de la feminitat a través dels ulls d’una nena que està a punt de convertir-se en dona. Des de la innocència de la infantesa però també amb una incipient picardia tan característica de l’adolescència, la Camila s’entrega a les confessions d’aquestes dones que la van precedir, de vegades des de l’humor, altres amb un apesarat to d’advertència pel futur que està per venir quan assoleixi per fi la maduresa. I és que la història pot ser cíclica si les noves generacions no trenquen amb les cadenes que les lliguen al passat. Una fascinant coming of age que ens farà caure presa d’un embruixament que, certament, només el cinema podria aconseguir.

World Premiere a Tallinn Black Nights

Estrena a Espanya

El Gran REC

Sessions Vermut

Una impredictible i devastadora pandèmia assola el mòn, portant a gran part de la població a centres mèdics (et sona?), afectats d’una sobtada amnèsia. L’Aris es troba a si mateix convalescent i els metges li recomanen una sèrie de rutines diàries per a construir una nova vida: unes cintes de casset i una Polaroid són els seus nous amics. Amb una mirada asèptica però molt personal, i una cuidada composició visual i fina ironia, APPLES atrapa amb una reflexió sobre el poder de la memòria, la construcció del jo, l’absurditat de l’existència i la importància d’experimentar la vida en primera persona, deixant espai (rara qualitat al cinema contemporani) per a la identificació i meditació del propi espectador. Christos Nikous, després d’un multipremiat curt i ser assistent de direcció de, entre altres, Richard Linklater, demostra la seva personalitat autoral en un treball surrealista i enigmàtic, seguint l’estela dels mestres Athina Rachel Tsangari o Yorgos Lanthimos. Una seductora exploració de la fina frontera entre identitat i realitat, una tragicomèdia melancòlica, que navega entre el sensible i l’apocalíptic, una pel·lícula que t’arribarà al cervell i al cor, que no ha pogut arribar en millor moment. Una extravagant petita joia, que ja està trucant a les portes de Hollywood.

 Pel·lícula Inaugural Secció Orizzonti Venezia.   // Millor Guió Festival Chicago

Candidata per Grècia als Premis Oscar

Estrena a Catalunya 

Debat conduït per Ana Soriano, psicòloga.