Dimarts 6 de novembre | 20h | Auditori CaixaForum

Abans de parlar de la influència del Maig 68, va bé que el revisem. I si ho fem des de l’avui? I si ho fem des d’una altra cultura? João Moreira Sailles recupera l’arxiu fílmic d’una família del Brasil i que és enregistrat a Xina, i aquest arxiu li serveix per reflexionar sobre com es van viure els dies més intensos del Maig del 68 a França, Txecoslovàquia, o el mateix Brasil. Un seductor assaig fílmic que ens mostra la vida de qui va implicar-se en accions inoblidables però també com continua la vida un cop les passions es refreden. Alegries, pors, decepcions, joia són sentiments que ens mostren en un documental hipnòtic que ens fa repensar les imatges a l’hora que ens encisa i captiva.

Estrenada a Berlin

Millor Director Brasiler de l’any per cercle de crítics brasilers.

Dimarts 13 de novembre | 20h | Auditori CaixaForum

Elle Marja, de 14 anys, és una ramadera de rens a Laponia. Exposada al racisme dels anys 30 i a inspeccions genètiques al seu internat, comença a somiar amb un altra vida, una que li doni oportunitats. Per aconseguir-ho, ha d’arribar a ser una altra persona i trencar tots els lligams amb la seva família i cultura. Amb un títol que fa referència a un insult per discriminar a la població lapona, “Sami Blood” és el vibrant debut d’Amanda Kernell, que va sorprendre a tothom per la seva força, i per l’empenta de la seva protagonista, que ha de lliutar contra tothom per acomplir el seu somni d’una vida diferent. Una pel·lícula intensa, emocionant i corprenedora.

Millor Opera Prima-Mostra de Venècia

Best Nordic Film & Millor Fotografia a Goteborg FF

Special Jury Prize & Millor Actriu a Tokyo FF

Premi Valors Humans a Thessaloniki FF

Dijous 22 de novembre | 20h | Auditori CaixaForum

Unes amigues es troben a una terrassa per xerrar de com els ha anat la setmana, de les seves coses. Mica en mica, la conversa comença a girar sobre la mateixa temàtica, històries personals que es converteixen en comuns, perquè ara no fa tanta vergonya dir-ho, perquè, a ‘totes les dones que conec’ els ha passat. Una pel·lícula ‘parlada’ en diversos escenaris enllaçats per un fil invisible d’identitats i generacions, que sorprèn i atrapa l’espectador des del relat íntim mentre qüestiona obertament les diferències (i desequilibris) de gènere.

Amb la presència de Xiana do Teixeiro, directora del film.

Dijous 29 de novembre | 20h | Auditori CaixaForum

Alemanya, 1956. El país està dividit, però el Mur encara no s’ha alçat. Un grup d’estudiants de batxillerat de la zona Oriental s’assabenten de la revolta del poble hongarès als noticiaris clandestins. Admirats per la seva lluita per la llibertat, decideixen per unanimitat guardar un minut de silenci a classe en solidaritat amb els insurgents i les víctimes de la repressió soviètica. Però en un context tan crispat i d’omnipresència política una acció aparentment senzilla és tot un desafiament a la doctrina ideològica imperant. Una pel·lícula solvent i directa, amb l’esperit del jovent que la protagonitza, que mostra, de manera emotiva, la força del col·lectiu davant de l’entorn il·lògic i inflexible.

Nascuda a Sri Lanka i arribada a Londres als 9 anys, l’artista coneguda com M.I.A. ens presenta aquest document ‘canyero’ disfressat de retrat íntim. Relat vibrant de com va passar de refugiada de la Guerra Civil a cantant i icona pop, la pel·lícula repassa més de 20 anys de gravacions, i inclou testimonis de Spike Jonze, Kaney West, Justine Frischmann o Jimmy Lovine, mostrant-nos les facetes menys conegudes de l’artista amb més actitud de la seva generació.

M.I.A va començar a fer música amb una estètica hereva de l’street art, el hip hop i diverses comunitats de Londres. Les seves experiències amb el règim militar d’Sri Lanka han afilat la seva llengua i actitud. El seu suport als rebels Tamil i la seva identitat de bad girl li han valgut crítiques dels mass media, de polítics i del públic més conservador. Steve Loveridge, en el seu debut, revela com Maya utilitza la música pop com altaveu polític, sense por de convertir-se en una outsider.

Premi Especial del Jurat Sundance 2018 // IndieMusic Award IndieLisboa FF

Els barris de París s’obren, de nit, a joves inconformistes que eixamplen les escletxes des d’on pensar una nova Europa. Filmada durant els tres anys posteriors als atacs de Charlie Hebdo, l’Époque és una pel·lícula documental que s’apropa a les persones que protesten contra les injustícies i, així, ens descobreix l’esperit d’un temps. La precarietat econòmica, la repressió judicial o la segregació per raó d’origen, són les rèmores d’un estat francès que sembla incapaç d’acomplir la promesa republicana. En un esfondrament que no és exclusiu de França sinó que apel·la al desmantellament de l’estat de benestar a Europa, la vida continua i s’escampa per les sales de ball, les manifestacions i els “botellons”. Matthieu Bareyre dibuixa un retaule que aspira a cartografiar la sensibilitat d’una generació en les seves posicions més perifèriques. Poètica i captivadora, l’Époque és la vitalitat que respira més enllà de l’encorsetament dels càrrecs polítics impecables i repentinats formats a les escoles de negoci.

Al front de la guerra de Síria, una dona de 30 anys, la Comandant Arian, guia un batalló femení cap a la ciutat de Kobane per alliberar la seva gent del jou del DAESH (ISIS). Al 2012, quan la guerra va arribar al Kurdistan, un grup de dones va decidir passar a l’acció i formar les Unitats Femenines de Protecció (YPJ), i reconquerir el terreny, no només pel país, sinó també per la llibertat de la futura generació de dones. Alba Sotorra (guanyadora del Gaudí a millor documental per “Game Over”), va ser l’ombra d’Arian durant mesos, amb els sacrificis propis de la guerra, construint un relat captivador al cor de l’acció; un retrat de la fascinant lluita d’una dona i el seu grup de guerrilleres, que cerquen la llibertat en una societat profundament religiosa i patriarcal. Un documental que s’erigeix com un al·legat a la llibertat de les dones, o com diu el seu subtítol “una historia de dones, guerra i llibertat”.

Amb l’assistència de la directora Alba Sotorra.