Tot i que han anat passant els mesos, tot plegat encara cueja, i l’impacte no es pot mesurar encara completament: venim d’un procés col·lectiu que, sens dubte, els llibres d’història diran que va marcar la primera meitat de segle. Durant setmanes, tota una sèrie de situacions van anar minant el nostre propi concepte del jo. Si l’anterior obertura pròpia es basava en la recerca de reconeixement i acceptació social, aquest procés (de tan personalista, col·lectiu) ens ha encaminat a l’alteració del sistema de valors. Grans expressions grandiloqüents (la gran renúncia laboral, salut mental, conciliació) han passat a formar part de la nostra conversa diària, ajudant a donar forma a aquesta recentralització, conscient, de l’ego. Però repensar el món des de la teva pròpia funció i objectius també ha posat en tela de joc com ens presentem, confrontem i relacionem amb l’altre.
La recerca d’identitats i posicionament, i aquest conviure entre nous jo, si bé ha donat pas a situacions d’ansietat i soledat, també ha obert la porta a noves formes de cures i a una empatia més amplia cap a l’altra. L’evolució en la dissolució del gènere binari estàndard, les noves formes de família (ja no tan noves), les maneres més líquides de relacionar-se i tot d’altres realitats, estan mutant diversos estàndards, reubicant-los, i variant el que la societat considera com a normatiu. Terminologies gairebé tècniques que ara són denominacions compartides, i que visibilitzen una realitat preexistent (ara reconeguda).
I en aquest context, tota una nova generació de creadors, crescuts amb noves perspectives, han resolt mostrar històries que presenten les múltiples formes d’estimar, de relacionar-se, de ser jo i ser col·lectiu alhora. Assumint la seva posició d’altaveu dins una societat lliure, il·lustren que la norma evoluciona, de vegades empentant cap endavant, potser narrant sense embuts realitats pròpies, a voltes visibilitzant l’altre, o simplement, mostrant noves maneres d’enfrontar-se a situacions que sempre han estat allà.
*títol d’una peça de la poeta Joana Brabo
Auditori CaixaForum
C/ Cristòfor Colom, 2
43001 Tarragona
Entrada: 6€
Descompte del 50% per clients de La Caixa
Carla té catorze anys i és una jove desafiant i rebel. Viu en un antic restaurant de carretera amb la seva mare soltera, mentre es peta les classes i passa el temps amb el seu amic Efrain. Quan l’assistenta social s’adona que està de cinc mesos, arribarà a “La Maternal”, un centre per a mares menors d’edat com ella, amb les que compartirà el seu dia a dia. Un grup de joves actrius absolutament genuí, unes històries personals que corprenen i una recerca acurada sobre aquestes realitats que traspua en totes les línies de guió, són les cartes guanyadores que la directora de “Las niñas” presenta a la seva segona pel·lícula. Pilar Palomero tracta al grup de joves intèrprets amb tendresa i proximitat, introduint diverses temàtiques de manera subtil, fent-nos partícips de les vivències d’aquestes joves lluitadores, còmplices de les múltiples maneres de prendre cura, en la que és, des d’ara mateix, un dels films espanyols més corprenedors dels últims anys.
Premi Millor interpretació Festival San Sebastián
Auditori CaixaForum
C/ Cristòfor Colom,2. Tarragona
Entrada: 6€.
Astronauta, agent forestal, dibuixant de còmics; Raquel té moltíssims reptes abans de ser mare. De fet, estaria millor de festa, més que no pas perdent hores al bany. Però ara és tard per ignorar-ho (o no?).
Lliurement inspirada en la premiada novel·la gràfica Fallteknikk, d’Inga H.Saetre, i amb una galeria de personatges carismàtics i hilarants, NINJA BABY és una proposta divertida i commovedora sobre com de ràpid s’ha de madurar davant d’un embaràs que no s’espera. Amb tocs d’animació, que subratllen el to gamberro del film, presenta els dubtes, les renúncies i els canvis sobtats durant l’actual època de major desenvolupament personal i, paradoxalment, la més fèrtil. I ho fa d’una manera desinhibida, contemporàniament feminista i brillant.
Millor Comèdia Europea de l’any als Premis de l’Acadèmia Europea.
Estrenada al Festival de Berlín
Katia era geoquímica i Maurice geòleg. L’Etna i el Stromboli, els seus referents. Junts van compartir una vida apassionant, un amor volcànic i juganer, mentre viatjaven per tot el món estudiant l’erupció dels volcans. Un documental inesperat i sorprenent, amb la veu de l’artista Miranda July embolcallant unes imatges inèdites, espectaculars i esculpides al temps. Un arxiu excepcional que ens il·lustra el fascinant univers d’aquests vulcanòlegs inclassificables. Un film alegre i extravagant com una cançó d’Antonia Font. Una oda a la voluntat d’estimar i l’admiració mútua en la pròpia estranyesa. Perquè hi ha tantes formes d’amor com persones, i compartir la teva passió pot avivar el foc de la pròpia unicitat.
Premi a la Millor Pel·lícula al Festival DocsBarcelona / Premi al Millor Muntatge al Sundance Film Festival
Auditori CaixaForum
C/ Cristòfor Colom,2. Tarragona
Entrada: 6€.
Raphi, procedent de França, és jove, andrògina i amb un punt naïf. Somia amb prínceps blaus, escriu poemes i projecta una realitat ben diferent de la que viu a Barcelona, on treballa en un call center. Quan una doctora li diagnostica ‘disfòria de gènere’, iniciarà un viatge interior per reconèixer, trobar i assumir la seva veritable identitat, en un context d’indiferència i incomprensió. Amb una protagonista carismàtica i amb molta llum, el director ens fa conviure la seva transició, les seves trobades, anhels i desil·lusions en un període de confusió mitjançant un relat tendre, directe i àmpliament empàtic. Un dels projectes del RECLab 2021, “Mi vacío y yo” és una de les fites més importants de la no ficció espanyola dels últims anys, visibilitzant de manera oberta i sense embuts una realitat massa vegades silenciada.
Amb la presència del director, Adrián Silvestre
Premio Especial del Jurado Festival Málaga / Premi del Públic al Festival Cinespaña de Toulouse.
Auditori CaixaForum
C/ Cristòfor Colom,2. Tarragona
Entrada: 6€.