Opera Prima

Una radiant tarda d’estiu a París i els seus habitants es llancen al carrer. Després d’alguns mesos tancats a casa, els parisencs reben l’estiu del 2020 amb ànsia i alegria. Solejats bancs a la riba del Sena, carrers plens de gent al centre,unes noies robant en una tenda a un famós actor que vol canviar el rumb de la seva vida, converses animades, trobades inesperades i grups d’amics que per fi es veuen…tot un esclat de joia rodat en un únic pla seqüència, amb una creativa i meticulosa coreografia que recorre la dinàmica ciutat de París a peu, en bicicleta o en metro, i on destaca l’intens treball de càsting i del (reduït) equip tècnic.

Un moment històric que es va viure a tot el món, però que la directora ha convertit en una carta d’amor a París, una polaroid d’aquesta redescoberta llibertat, llum i felicitat a través dels carrers de la ciutat. Una experiència plena de vida, un reconèixer-se en estranys, un deambular que ens mostra que, fins i tot en les crisis més agudes, es pot experimentar alegria. “Années 20/Roaring 20s” és un film sorprenent i estrany,suggerent i seductor que captura l’esperit d’un temps que estem vivint i que és tota una celebració de la Ciutat de l’Amor.

Millor fotografia a Tribeca FF (New York)

Estrena a Espanya

Itàlia, 1900. Àgata és una jove, mare devota i obstinada, que es nega que el seu bebè, mort en néixer, sigui condemnat als llimbs. I mentre el seu poble li dóna l’esquena, ella seguirà la llegenda que existeix un lloc a les muntanyes on el seu fill pot ser batejat. Entre llacs, camins, boscos i boires, avançant entre un paisatge de meravella, va trobant-se amb personatges que descriuen un paisatge, i secundada per episodis de sororitat, suport i relacions silencioses seguirà el miratge d’un petit miracle.

Laura Samini debuta amb una potent història que va fascinar a Cannes, retratant un moment històric en els confins on Itàlia es fa Europa però continua sent màgica. Una pel·lícula d’època amb una mirada contemporània, que mostra que l’esperança i la solidaritat pot esfondrar qualsevol frontera.

Estrena a Catalunya

Debat online amb la directora Laura Samani.

F*k* Reality

El cataclisme climàtic s’acosta, com saben bé en la llunyana Filipines, que ja va experimentar en les seves pròpies carns una bestreta del món que està per arribar quan en 2013 el mortífer Tifán Haiyan va colpejar les seves costes. I és precisament en aquest panorama absolutament devastador on Miguel, la seva mare, i la seva íntima amiga Andrea, hauran de sobreviure un dia més en un present que no ofereix cap esperança. Abandonar la llar o fugir cap endavant? Una pregunta que ressonarà als seus caps en l’increïble viatge iniciàtic que suposa el debut d’un nou autor en el floreixen cinema filipí: Carlo Francisco Manatad.

Amb estrena en festivals d’altura com Toronto o Locarno, aquesta pel·lícula de desastres transita els espais de la més pura survival movie apocalíptica amb un inconfusible toc asiàtic on l’oníric i el màgic s’apoderen de les imatges en una mescla que fuig de qualsevol sensacionalisme. Un imaginari pop molt religiós, una extrema violència rampant i fins a surrealistes fugides musicals són la resta d’ingredients que fan de “Where the weather is fine” una pel·lícula única en el seu gènere.

Festival de Locarno – Cineastes del Present – Premi del Jurat Jove

Festival de Guanajuato – Secció Oficial – Premi del Jurat

Estrena a Catalunya

Amb la presència del director Carlo Francisco Manatad

2nd Round

Heus aquí la pel·lícula més sensual d’aquesta edició. La directora Leyla Bouzid torna a Tarragona després del seu sorprenent debut “As I Open My Eyes”, Premi del Públic al nostre Festival. Canviant de registre però mantenint en el centre d’òrbita l’univers àrab, “Una història d’amor i desig” es desplega davant nostre com un conte digne de la mateixa Sherezade, però decididament modern i ardent. Una pel·lícula per a sacsejar els nostres prejudicis davant una cultura i tradició de la qual només en coneixem la superfície.

Ahmed té 18 anys i ha crescut en el si d’una família algeriana al París dels suburbis. Ara es prepara per a fer el salt a la universitat, per a ell, una part de la ciutat completament diferent a la que coneix. Allí coneixerà a Farah, una jove tunisiana nouvinguda a París i plena d’energia. Mentre en les classes Ahmed descobreix els plaers de la literatura àrab més eròtica i sensual, el noi no podrà evitar caure rendit davant els encants de Farah. Podrà resistir la temptació d’un desig tan aclaparador?

Després de la seva graduació, Yezi torna a casa per a cuidar de la seva àvia. És estiu i tot està ple de records que, fins llavors, hauria preferit oblidar. Però la xocant realitat està disposada a despertar-la quan descobreixi que la seva àvia ja no és la d’abans, ni tampoc la seva memòria. Entre fantasmes del present i el passat, haurà de discernir entre el real i allò imaginat per a destapar la veritable història de la seva pròpia família.

Les joves directores xineses continuen obrint-se camí en els circuits de festivals de tot el món i donant veu a una nova generació que deixa de ser excepció en una cinematografia marcadament masculina. Aquest és el cas de Niu Xiaoyu, formada en la prestigiosa Escola de Beijin i especialitzada en cinema experimental i d’animació. En “Virgin Blue” bolca totes les seves taules estètiques amb una proposta orgullosament deutora del cinema del tailandès Apichatpong Weerasethakul. Entre el somni i la vigília, els records i l’oblit, la cineasta pasta les belles imatges a voluntat explorant així, generosament, els límits plàstics del dispositiu cinematogràfic.

Festival de Locarno – Cineastes del Present. 

Festival d’Hamburg – Secció Oficial

Estrena a Espanya

Mentre el món s’enfronta a l’apocalipsi, un grup d’amics es reuneix per a celebrar el Nadal en una idíl·lica casa de camp al Regne Unit. Incomodats per la idea de la inevitable destrucció de la humanitat, decideixen afrontar la situació amb tranquil·litat i amb ganes de celebració… Però, per més que vulguin fingir normalitat, tard o d’hora, hauran de fer front a la idea que és la seva darrera nit.

Silent Night és el film ideal (o no) per les dates que venen, una comèdia brillantment incòmoda comandada per un elenc d’intèrprets en el seu millor moment, com Matthew Goode, Keira Knightley, o fins i tot, Roman Griffin Davis (revelació a “Jojo Rabbit” i alhora, fill de la directora), que entre confessions, penediments, i d’altres giragonses ens mostraran amb subtil maldat i emotivitat punyet, la veritable societat que hi ha sota el vernís.

 Subvertint models com “Los amigos de Peter” o “Love Actually”, aquí teniu una pel·lícula que entusiasmarà als amants de l’humor negre, un film nadalenc ‘anti-nadal’ i que te la capacitat d’emocionar-nos i fer-nos riure tot i que un núvol tòxic ens amenaci. Un cop més, treballs com aquest demostren que ni l’arribada de la fi del món pot derrotar l’ambició d’amagar secrets i que, quan aquests surten a la llum, poden ser més devastadors que qualsevol fenomen natural. La guionista Camille Griffith demostra una maduresa insultant per a una debutant al llarg i ens regala un film àcid i obscur, un Dragón Kahn ple de corbes, un plaer culpable en majúscules, la comèdia (de Nadal) que no esperàvem.

Millor Guió i Premi del Públic al Festival de Sitges 2021.

F*K* REALITY

Dues germanes viuen als suburbis de París, i davant de situacions problemàtiques, sempre troben refugi en la companyia mútua. Finalment la policia i els serveis socials les separen per allunyar-les del seu context, i trobar un futur familiar. Entre les històries socials à la banlieue (com “Les miserables” REC2019, “Regarde-moi” REC2007) i l’estètica i sentiment estil “The Florida Project” (Sean Baker, 2017), el to de la pel·lícula varia quan comencem a descobrir quines decisions pren la Hasna per trobar la seva identitat. Produïda per Spike Lee, Spike Jonze y Alma Har’el, la debutant (anteriorment periodista) Dina Amer s’atreveix amb un dels temes més obscurs del nostre temps, els orígens del radicalisme islàmic a Occident, i s’endinsa en la figura de Hasna Aït Boulahcen, presentada falsament pels mitjans de comunicació com la primera dona terrorista suïcida d’Europa, després dels atacs de novembre de 2015 a París.

Partint del trauma cultural i inter generacional, i els conflictes identitaris “You Resemble me” s’erigeix com un film sorprenent, inqualificable i tremendament poderós. Una deconstrucció del clàssic ‘symphaty for the devil” presentant-lo com una íntima historia sobre família, amor, germandat i pertinença. Tot sense evitar les famílies disfuncionals, la violència, o l’abús social en un dels films més incòmodes (però necessaris) de la temporada, sorprenent des de la seva estrena a Venezia. Decididament, el film més controvertit d’aquesta XXI Edició, que ens posiciona davant d’un mirall complex, que certament no ens deixarà indiferents.

Selecció Oficial Venezia 2021_Giornate degli Autori //

São Paulo International Film Festival 2021 // Stockholm International Film Festival 2021

Estrena a Espanya

Debat online amb la directora Dina Amer

Els carrers d’Amman no són com te’ls imagines. Allunyat de les postals turístiques de Jordània, els seus carrers i carrerons són plens de vida, amb personatges singulars i aventures ben peculiars. Per exemple, Ali, un jove buscavides vol trobar-se amb la seva amant secreta, la jove i naïf Lana, però Asee, la seva mare, un dona ‘de armas tomar’ que regenta una perruqueria no els posarà les coses fàcils. Així entre xafarderies, rumors i carrerons amagats, les vides dels veïns es barregen, s’entrellacen i xoquen. Uns intenten mantenir les normes socials mentre que altres intenten trencar-les, i el conte mediterrani que albiraves al sentir la veu en off al principi del film, alça el vol com a thriller de baixa intensitat amb explosions sobtades de tensió i violència, que et canviarà la imatge que tenies del cinema d’Orient Mitjà.

Bassel Ghandour, debutant amb una experiència contrastada en el món del cinema (va ser guionista de “Theeb” de Naji Abu Nowar, o assistent de producció a “The Hurt Locker” de l’oscaritzada Kathryn Bigelow), mostra un talent ple de matisos, fent-nos gaudir d’una gran varietat d’emocions. Amb una mirada àmplia i gran coneixement del cinema clàssic, canvia de registre des del (neo)realisme a ras de terra, a l’humor més humanista i proper desembocant al noir més autèntic, sense defugir el to polític i la crítica social. Cinema negre del bo, més enllà del seu origen.

World Premiere a Locarno. Piazza Grande

Estrena a Espanya

L’Alexandre és instructor en una escola de duanes del Canadà. Tot va bé fins que un dia el cessen i ha de tornar al seu poble, amagat en ella zona més recòndita del país. És allí on forjarà una inesperada amistat amb una pilot de carreres islandès i també començarà a ser vigilat per uns investigadors de la policia que intenten descobrir l’origen dels dibuixos sexualment explícits que estan inquietant a la població.

Prepareu-vos per a engegar els motors i respirar la bona gasolina que es destil·la en “El Soroll dels Motors”, un fibrós i explosiu debut que arriba directe des del Canadà per a sacsejar-nos en la que promet ser una de les sessions més salvatges d’aquest REC.

F*K* REALITY

Una pel·lícula rodada a Gijón que ha triomfat a Hollywood. Nominada doblement en els Gotham Awards, un dels guardons més prominents del cinema independent estatunidenc i estrenada en Sundance, el debut de la jove cineasta argentina Amalia Ulman ja es compta com un dels més estimulants del nostre cinema en aquest 2021. Amb la inestimable aparició estel·lar de Nacho Vigalondo, en auge mediàtic gràcies al seu programa “Els Feliços Vint”, aquesta és una sàtira plena d’humor negre i estrepitosos fracassos sobre una mare, una filla, i les seves carregoses ganes de viure.

Com molts altres joves que van partir a l’estranger per a trobar un millor provenir, Amalia ha de tornar a la seva casa a Gijón des de Nova York amb l’amarg sabor que deixen els somnis trencats. Allí es retrobarà amb la seva mare, una diva vinguda a menys, sort de Gloria Swanson de saldo, que ha d’ordir tota mena de tripijocs per a perpetuar el seu estatus. Juntes, hauran de sobreviure en un present incert que no dona treva a res ni ningú.

Festival de Sundance – Premiere Mundial 

Festival de Gijón – Secció Oficial

Premis Gotham – Nominació a Millor Guió i Intèrpret Revelació

Estrena a Catalunya

Amb la presència del director de fotografia Carlos Rigo Bellver

La vida no és fàcil a la regió fronterera de Jujuy (Argentina), però Cabra és un jove amb un somni: vol ser ballarí professional de Malambo. La competició més important de la seva vida arribarà en el pròxim Carnestoltes, i ell estarà preparat malgrat tot i tots. Però el seu pare, un ex convicte incontrolable, sembla tenir uns altres plans.

El debutant Juan Pablo Félix mostra la seva tècnica depurada al servei d’una narrativa envolupant. Amb uns seductors enquadraments que estudien els moviments i una mà ferma per a dibuixar una atmosfera tibant, construeix una història que t’atrapa des de la primera seqüència, saltant del drama social a un inesperat thriller.

Emmarcat en un paisatge salvatge, entre la ciutat i la pampa, aquesta seductora i intrigant trama avança gràcies a dos actors en estat de gràcia, un pare carismàtic, el gran actor xilè Alfredo Castro, i la revelació Martin López, la magnètica presència del qual et condueix sense descans fins als crèdits finals. Tots dos posen rostre a l’eterna lluita entre les forces del bé i el mal, mentre et sents atrapat pels rítmics i hipnòtics moviments dels ballarins de Malambo.

World Premiere a Tallinn Black Nights

Biznaga d’Or Festival de Màlaga

Millor Pel·lícula, Director i Actor al Festival de Guadalajara

Menció Especial Coup de Couer CineLátino Tolosa

Estrena a Catalunya