Òpera Prima 2022

Quin personatge series si la nostra societat fos una pel·lícula? Series el protagonista o un secundari que desapareix a la primera escena? Davant d’aquesta pregunta es troba Paula, la protagonista de THE ORDINARIES, una faula distòpica que imagina una societat dividida per rols cinematogràfics. Mentre comparteix el dia a dia amb ‘protagonistes de base’, el seu somni és superar l’examen d’accés que la portarà a l’acadèmia de Protagonistes. És la primera de la seva classe i ho té tot a favor per aconseguir-ho, però últimament no està entonant bé la seva música emocional, clau per tal de ser un bon Protagonista. Cercant una solució, es trobarà a ella mateixa explorant els límits d’aquest ric món cinematogràfic, però també de la seva pròpia història.

Amb la seva pel·lícula de graduació, la directora alemanya Sophie Linnenbaum construeix un univers fílmic ple de detalls i amb una posada en escena on tot és benvingut: des d’escenes que ens duran fins als gran musicals clàssics a elements de thrillers distòpics en la línia de Hunger Games (Els jocs de la fam) o el caràcter meta de pel·lícules com Pleaseantville.

Festival de Karlovy Vary – Nuevos Directores
Estrena a l’Estat espanyol – Amb presència de la directora

L’Helena i l’Ivan estan a punt de tenir el seu primer fill. Farts de la vida urbanita de Barcelona, es proposen construir un nou camí recuperant l’antiga explotació de sureres de la seva família. El pla sembla idíl·lic, però els seus diferents punts de vista sobre com viure a la terra afloren, desafiant el seu futur com a parella.

Un dels projectes més reeixits del RECLab 2021, va ser estrenada mundialment al Festival de San Sebastian, on es va endur el Premi de la Crítica Internacional. Les actuacions sentides, tendres i punyents de Vicky Luengo i Pol López donen vida a una parella que, més enllà d’escapar de les presses i cercar el que és essencial, amb els seus conflictes plantegen qüestions com la identitat personal, els plantejaments de vida o el llegat que deixem amb les nostres accions. Però el gran descobriment és Mikel Gurrea, un director amb molt de talent per exposar els sentiments humans amb una visió exquisida del plànol i la ductilitat de saltar de gènere, mentre els espectadors seguim aferrats a la història.

Festival de San Sebastián: Sección Oficial: Premi FIPRESCI i Premi Irizar
Preestrena – Amb presència del director

L’OH Tae-kyung va ser fa molt de temps un nen prodigi. Va triomfar a la televisió i va tenir un paper destacat a una de les pel·lícules coreanes més importants de tots els temps: “Oldboy”. Però tot va quedar en una promesa. Anys després, s’ha llançat a una aventura youtuber per a tornar a provar les “mels” de la fama. Vestit com el personatge protagonista d’Oldboy, surt als carrers per tal de fer realitat els desitjos dels seus subscriptors. Però la seva nova aventura torna a fracassar. Fins que un dia, un misteriós subscriptor li demana que descobreixi la història d’un home que, cada dia, es planta al carrer amb un cartell on diu “No vaig fer res”. I aquí comença la nostra aventura.

A més d’un gran sentit de l’humor, el director Park Sang-min dona ales a unes excel·lents habilitats d’edició, construint un viatge esbojarrat a través dels encants de la transmissió en directe per Internet, plena de girs i suspens. Emmascarant el seu estil cinematogràfic amb una tosca realització en streaming (un gran risc tractant-se d’un debut), Park omple la seva història de personatges únics, pantalles múltiples, trols imprevisibles, emojis de tota mena i “mems” a dojo. Seria divertit si no amagués un punt tràgic: la immediatesa en lloc de l’autenticitat o el frenetisme imparable de les narratives en línia. Una comèdia inesperada amb la qual necessitaràs dos parells d’ulls extres per captar tot el que transcorre a la pantalla.

Festival de Tallin Black Nights: Rebels with a Cause
Estrena a Espanya. Amb presència del director i el productor

La Sophie i el seu pare passen les vacances d’estiu en un complex turístic a Turquia. Ella està a punt de deixar la infància per entrar en l’adolescència; ell encara és un nen gran que es resisteix a madurar. El sol, la platja i les revetlles es convertiran en melancòlics souvenirs que Sophie atresorarà per sempre.

Amb la candidesa de les primeres vacances a la memòria, “AFTERSUN” conjuga amb gran mestria el tempo de la nostàlgia i l’emotivitat a través d’imatges construïdes amb l’estètica dels vídeos casolans dels noranta-una lluminosa fotografia, com un bon dia d’estiu. Una pel·lícula que ja s’està proclamant com un dels millors debuts de l’any i que compta amb el gran descobriment de la interpretació britànica recent, Paul Mescal, en auge des de l’estrena de “Normal People” (Netflix).

Premi French Touch a la Semana de la Critica de Cannes
Premiada als Festivals de Sarajevo, Deauville, Sao Paolo, Munich o Sevilla
16 nominacions als British Independent Film Awards (BIFA)

Estrena a Catalunya

Julia i Mateo són una jove parella naturista, que viu en una moderna casa feta de containers en un entorn completament rural. La seva vida diària està totalment connectada amb el camp i el mar. Alhora, han establert com a mode de vida compartir els seus moments més íntims a OnlyFans, una xarxa social de pagament.

El director i director de fotografia Néstor Ruiz Medina (nominat al Goya a millor curt amb “Baraka”, 2016), qui coescriu el guió amb la parella protagonista, ens presenta una història intimista i personal, però universal al mateix temps, explicada en 21 pla seqüències i rodada en 16 mm. Més enllà de l’aparent vida idíl·lica que presenta, es toquen diversos temes contemporanis sense difuminar el que, segurament, és el més complex: com és la vida dins d’una parella? 21 captures, 21 moments d’amor, nostàlgia, llibertat i decisions. Sexe compartit i el soroll de les xarxes, sí. A més a més dels temes de conversa que obrirà després, aquesta pel·lícula és una història d’amor honesta de dos éssers humans que semblen compartir el seu destí, però estan tan perduts com qualsevol de nosaltres.

Segona projecció a l’Estat espanyol i tercera en l’àmbit mundial
Festival de Sevilla – Las Nuevas Olas / Tallinn Black Nights: Rebels With a Cause

L’Eva no pot suportar el fet que la seva mare vulgui reformar la casa i desfer-se del gat, que, desorientat des del divorci, s’orina arreu. Vol marxar i viure amb el seu pare, qui, desorientat com el gat, està vivint una segona adolescència. Eva el segueix mentre intenta reconnectar amb el seu desig de convertir-se en artista i de tornar a trobar l’amor. Però, com algú que creua un oceà d’adults sense saber nedar, Eva també descobrirà la ràbia que la carcome, i que, sense saber-ho, n’ha heretat.

La gran aposta del cinema llatinoamericà d’enguany, estrenada amb èxit a Locarno i Millor Pel·lícula a Horitzons Llatins del Festival de Sant Sebastià. Una obra contundent que exposa sense pors les complexitats de les relacions familiars.

Festival de Locarno: Millor Actriu, Actor i Direcció.
Festival de San Sebastián: Millor Pel·lícula – Horizontes Latinos.
Festival Mar de Plata: Premi FIPRESCI / Millor Pel·lícula Latina Joven
Millor pel·lícula al Festival de Thesaloniki

Estrena a Catalunya

En un moment de bogeria juvenil, tres amigues decideixen gravar un videoclip amb els seus mòbils. La cançó és Losing My Religion, de REM, i el seu vestuari un hiyab que mouen a ritme de ‘perreig’. La polèmica no triga a desatendre’s i tota la seva comunitat aixeca la cella davant la rebel·lia imparable de les joves. Per a la seva sorpresa, el pare d’una d’elles es posa de la seva part i accedeix a ser el seu mànager per portar-les de gira, per la qual cosa aviat es converteixen en una celebritat local. Però els camins de la fama mai són fàcils, i les amigues veuran com les seves vides comencen a dividir-se.

La jove kurd-austríaca Kurdwin Ayub signa una pel·lícula rabiosa i radical que coqueteja amb els nous formats digitals, un naturalisme que ens farà qüestionar si estem davant d’una ficció o un documental i unes actrius no professionals en autèntic estat de gràcia. La seva valentia li va merèixer el major premi que un debut pot obtenir al Festival de Berlín. El ritme de “SONNE”, sol en austríac, arriba ara també a Catalunya en la seva estrena a la nostra ciutat.

Festival de Berlín – Millor Opera Prima / EFA: European Discovery

Hi ha àrees que defineixen aquells que habiten en elles. I això encara se subratlla més si parlem del paisatge del Delta del Po (espai mític al cinema italià), on la transició cap a la modernitat encara ha de fer camí. En aquest punt es troba Osso Florian, entre la convicció que els petits canvis —salvar el delta de la sobre-explotació— poden fer canviar el món. En un altre extrem, els pescadors furtius de l’altra banda de la frontera, mica en mica, es posicionen en el seu territori. El conflicte etern entre la voluntat de canvi i la necessitat de la supervivència està a punt d’esclatar de nou.

El director Michele Vannucci (Il più grande sogno, 2016) mostra les seves grans habilitats narratives i fa evolucionar aquest relat des del drama social fins al cant èpic del western contemporani, amb el majestuós delta com un protagonista més al duel interpretatiu que sosté la història. Els productors italians d’Alcarràs presenten una faula amb ànima de thriller, que exposa obertament les dificultats socials que poden generar-se a partir del col·lapse mediambiental.

Estrena a l’Estat espanyol – Amb presència del director

Rama és una jove novel·lista que assisteix com a espectadora al judici contra Laurence Coly, una dona acusada de matar la seva filla de 15 mesos quan la va abandonar a la platja durant una marea alta. Mentre el judici es desenvolupa, les paraules de l’acusada i les declaracions dels testimonis sacsejaran les conviccions de Rama, i acabaran posant en qüestió el nostre propi judici.  

Aquest és un debut que farà història. Amb una carrera festivalera envejable, SAINT OMER apunta ja als Premis Oscar com una de les grans rivals d’Alcarràs per a aquesta cobejada nominació a la Millor Pel·lícula Estrangera. Amb un pols cinematogràfic més que desitjable per una debutant, Alice Diop desplega ofici i savoir faire en aquesta obra de cambra profunda i directa a l’estómac, que ben segur serà una de les pel·lícules més comentades del festival i de la temporada. Apunteu bé el títol, aquesta és una d’aquelles pel·lícules de les quals en sentireu a parlar. 

Festival de Sevilla: Giraldillo de Oro / Candidata als Premis Òscar per França

Festival de Venècia: Gran Premi del Jurat / Millor Opera Prima

Clemence cursa el segon any de carrera. Té el cervell a punt d’esclatar i tothom es preocupa per ella. Deixar la universitat no entra en els seus plans, però un cop torna a casa dels seus pares —bé, al soterrani— s’adona que alguna cosa potser no va bé. Sobtadament, és diagnosticada amb trastorn bipolar i assumeix que no pot dur una vida completament normal, però no es rendirà tan fàcilment.

La comediant Alex Heller (coneguda també pel seu curt 24 and pregnant) debuta amb un dramèdia que s’allunya del camí marcat per Lena Durham o Desiree Akhavan, ja que toca temes molt més punyents. THE YEAR BETWEEN és una oda divertida i corprenedora a la (post)adolescència, a la paternitat, a l’amistat i a la muntanya russa emocional que és conviure familiarment amb el desordre. El llargmetratge també fa un homenatge a la poca lògica del fet de fer-se gran (i que avorrit és ser adult), a més a més de normalitzar el discurs sobre les malalties mentals. En una societat tan competitiva i basada en la productivitat com l’estatunidenca això deu ser un discurs prou radical: assumir el fracàs de manera natural i que, bé, potser no està de tot malament prendre’s un any sabàtic…

Aquesta és història purament indie que us farà pensar out of the box. I no seria cool tenir de pares a la imponent J. Smith-Cameron (Succession, HBO) i el mític Steve Buscemi?

Premi del Públic al Festival de Chicago / Gran Premi del Jurat al Festival de Nashville

Estrena a Espanya