El alma quiere volar

Arriben les vacances d’estiu i la Camila sap que ha de passar-les a casa de l’àvia, amb la seva mare, les seves tietes i amb la gran matriarca de la família. Allà, a través de rumors robats a través de les portes i petites pistes que li donen les seves misterioses tietes, descobreix que alguna cosa no va bé entre les dones de la família. Es parla d’una maledicció que provoca que no puguin ser felices, però, què hi ha de veritat i què de superstició? Mentre passa el temps, la Camila anirà desxifrant què s’amaga veritablement rere aquesta infelicitat i intentarà evitar que acabi per atrapar-la també a ella.

Apadrinada per Lucrecia Martel, Diana Montenegro s’obre pas com una de les noves veus a tenir en compte al cinema llatinoamericà. A través d’un únic espai, la casa familiar, la jove cineasta desplega un exquisit i encisador treball de posada en escena en el qual desenvolupar les psiques i les pors de tota una generació de dones. Un microcosmos expansiu que ens traslladarà a l’univers d’Isabel Allende, però també al de Federico García Lorca; on ens entregarem als rituals i als mites de la feminitat a través dels ulls d’una nena que està a punt de convertir-se en dona. Des de la innocència de la infantesa però també amb una incipient picardia tan característica de l’adolescència, la Camila s’entrega a les confessions d’aquestes dones que la van precedir, de vegades des de l’humor, altres amb un apesarat to d’advertència pel futur que està per venir quan assoleixi per fi la maduresa. I és que la història pot ser cíclica si les noves generacions no trenquen amb les cadenes que les lliguen al passat. Una fascinant coming of age que ens farà caure presa d’un embruixament que, certament, només el cinema podria aconseguir.

World Premiere a Tallinn Black Nights

 

Estrena a Espanya