Second Round

Hadas Ben Aroya es confirma com una de les veus futures del nou cinema israelià amb la seva segona pel·lícula, “All Eyes Off Me”. Un camí que ja entreveiem en el REC quan amb el seu debut, “People that are not me”, va enlluernar al públic tarragoní gràcies a la seva personal empremta. Una autora que continua retratant d’una forma única i altament provocadora el sentir de la seva generació.

Danny està embarassada de Max, però no s’atreveix a explicar-li-ho. Mentrestant, Max està ocupat satisfent les fantasies sexuals de la seva núvia Avishag, el desig sexual més ocult de la qual és que li peguin ben fort. Avishag, per part seva, li ensenyarà els seus blaus a Dror, l’amo del gos al qual passeja per les tardes. Una obra tan arriscada com tendra que reflexiona sobre les nostres fantasies sexuals, però també sobre l’acte incondicional d’estimar.

Festival de Berlín

Estrena a Catalunya

Sessions Vermut

Quantes vegades hem mirat enrere i hem pensat per què no va sortir allò? Non ti preocuppare, no sols ho has pensat tu, aquí hi trobaràs complicitat… Una jove cineasta passa per una petita crisi de parella mentre prepara el seu pròxim projecte. En aquest, es llança a la carretera en un viatge que la portarà d’Itàlia a Mèxic, per a trobar-se amb antics amors, i preguntar-se, amb grans dosis d’humor i sinceritat, què va passar.

Jugant amb les capacitats creatives del cinema, la directora ens regala tot un retrat generacional en el qual l’emotivitat confusa dialoga amb la constant insatisfacció, mentre qüestiona el mite de l’amor romàntic en un temps de relacions líquides. Liliana Torres, (guanyadora del Premi de la Crítica amb el seu debut “Family Tour” en REC 2013) reprén el joc de miralls entre actors i personatges reals d’aquell film, i després de passar pel nostre RECLab (“Primer Test 2018”), torna a Tarragona amb el seu segon llarg de ficció.

Jugant amb referents com a “Alta fidelitat” o “Broken flowers” mestizats pel flirteig amb la no ficció, “¿Qué hicimos mal?” destaca per emprendre el seu propi camí, i ser tan ferm, auto irònica i honesta amb el seu destí com la seva protagonista.

Secció oficial al Festival de Sevilla

Amb la presència de la directora Liliana Torres

Laura, una estudiant finesa, viu a Moscú amb la seva parella, una dona fascinant i enlluernadora que la introdueix als cercles culturals de la capital. Han preparat un viatge per conèixer la Rússia profunda que li fa molta il·lusió, però que a última hora, haurà d’emprendre sola. Un cop al tren, sola i decebuda, trobarà que comparteix vagó amb un rude miner rus, Ljoha, que la rep aferrat a una ampolla. De sobte, el viatge en tren creuant l’estepa se li dibuixa ben diferent, i el lloc arqueològic de Murmansk (al cercle Àrtic), sembla més lluny que mai. “Hytti nro 6” (en l’original) és una road movie àrtica, un film preciós situat a finals dels anys 90, en un segle que s’acaba, on aquests tipus de viatges en tren tenien més de supervivència que de plaer i on els mons personals encara són molt llunyans. Amb un treball magnífic dels actors i una fotografía delicada i adaptada a l’època, Laura i Ljoha ens delecten amb una confrontació de dos universos tan diferents que ens arriba mica en mica al cor.

El fines Juho Kuosmanen, que va guanyar el REC 2016 amb la recordada “El día más feliz en la vida de Olli Maki” (també Gran Premi Un Certain Regard a Cannes), referma la seva mestria en fer brotar belles històries de minsos fils narratius, i torna amb un film profund, subtil i tendre, que indica que més enllà dels prejudicis sempre hi ha persones, que parla, de manera encisadora, de l’ésser humà.

Gran Premi del Jurat de Cannes

Nominada a 4 Premis de l’Acadèmia de Cinema Europeu (EFA Awards)

Millor Actor Seminci de Valladolid

Estrena a Catalunya

Cloenda

Visibles

L’Ana penja la seva vida a Instragam i altres xarxes socials, on publica fotos, vídeos i animacions curtes, juntament amb textos enginyosos (i lúcids). L’Anna està passant per un moment estrany. A més de conviure amb els conflictes familiars i els problemes d’identitat típics de la seva edat, experimenta alguna cosa nova. Ella sent que hi ha quelcom que no acaba d’entendre, sobre la seva amiga íntima Corrales.

Santi Amodeo signa la que pot ser la seva pel·lícula més lliure. Un pur exercici de creativitat on s’associa amb els millors còmplices: un grup de joves actrius debutants (una revelació absoluta després de càsting de més de 200 participants). Plenes de talent i frescor, les adolescents ens porten, saltant d’aquí a allà, a les seves vides espontànies a Sevilla, que exhibeixen a la xarxa, i on els límits entre realitat, pensament desitjós i fantasia sovint es desdibuixen.

Rodada en Super 16mm i amb una gran varietat de textures, “Las Gentiles” tot ballant amb els formats, manté el flux a través de la diversitat de pantalles. Una nota per a l’exquisida obra del millor DOP (i col·laborador d’Amodeo tota la vida) Alex Catalan, que dóna forma a aquest resum de vinyetes que és la vida quotidiana de les protagonistes.

Algunes mossegades de realitat, una mica d’humor negre, diàlegs aguts i situacions crues fan que la pel·lícula sembli hiperrealista però també pop, artesana i plena d’una atmosfera de somni. Un exercici de llibertat d’un director talentós que ens envaeix amb només una experiència genial (kawaii!!), portant-nos a un passeig amb un grup d’amigues amb les que només vols passar més temps, sense parar…

Amb la presència de les actrius África de la Cruz, Olga Navalon i Lola Buero