Pere Portabella s’estrenava en la direcció cinematogràfica amb el migmetratge No compteu amb els dits, una producció experimental que dinamita les fórmules narratives i convencionals dels cinemes comercials i populars a partir d’un guió del poeta Joan Brossa. Portabella realitza aquesta pel·lícula després que el règim franquista li censurés Viridiana, del director Luis Buñuel, film que ell mateix havia produït. No compteu amb els dits parodia els llenguatges de la publicitat per proposar suggerents jocs associatius i una radical modernitat en la posada en escena. Situacions insòlites, pulsions reprimides, textures magnètiques, gestos i inquietants recorren aquesta producció filmada amb el mestratge de Luis Cuadrado, un dels directors de fotografia fonamentals del nou cinema espanyol, l’escola de Barcelona i l’underground nacional (director de fotografia de La caza, Juguetes rotos, Un, dos, tres… al escondite inglés, Lejos de los árboles, Ana y los lobos, La prima Angélica o La regenta, entre altres). Amb música de Josep Maria Mestres Quadreny i Carles Santos (qui seria un dels futurs compositors de Portabella) al piano, a més de la veu de la mezzosoprano Anna Ricci, aquesta cinta poètica s’esdevé en una plaent i agosarada aposta audiovisual que interpel·la amb acidesa l’espectador.