El cinema sempre serà una manera d’estar junts. L’any passat, amb Xiuxiuejos, ens vam endinsar en l’esfera del que és íntim, en pel·lícules que ens xiuxiuejaven a l’orella. Aquest any alcem la veu amb Fem Soroll!, un programa de CaixaForum dins del Festival REC: una celebració del fet compartit que ens convida a sortir del que és privat i a reconèixer-nos en comunitat.

Totes les pel·lícules que el conformen parteixen d’una mateixa urgència: la necessitat de denunciar i fer soroll per ser sentits. “Put Your Soul on Your Hand and Walk” ho fa des de la intimitat d’una videotrucada convertida en testimoni polític; la veu de Fatma Hassouna ressona més enllà de Gaza i ens recorda que el que és personal també és col·lectiu. “The Swan Song of Fedor Ozerov” transforma el desconcert d’una generació en música: un crit festiu, caòtic i tendre contra la paràlisi del present. “Tout va bien” recupera l’esperit combatiu de Godard i Gorin per recordar-nos que el cinema pot ser una eina de reflexió política i d’acció comuna. I “Jone, a veces” ens trasllada a la Setmana Grande de Bilbao, on entre revetlles i multituds emergeix una altra forma de soroll: la d’una adolescència que intenta afirmar-se entre la festa i la confusió, reclamant el seu propi espai enmig del bullici col·lectiu.

Quatre mirades diferents que s’entrecreuen en un mateix gest: alçar la veu, qüestionar allò que ens envolta i convertir el cinema en un espai des d’on continuar sent escoltats.