Projeccions especials

Febrer, 1939. Aclaparat per l’onada de republicans que fugen de la Guerra Civil Espanyola, el govern francès opta per confinar els espanyols en camps de concentració. En un d’aquells camps, dos homes, separats per un filferro de punxes, fan amistat. Un d’ells és el Josep Bartolí, un dibuixant que lluita contra el règim de Franco.

En un any en què necessitem més que mai la memòria històrica  si no volem córrer el risc d’oblidar-la, el cinema d’animació s’erigeix com el seu baluard amb JOSEP, l’estrena en la direcció del veterà historietista francès Aurel. Amb un gran respecte per l’obra del propi Bartolí i amb les vinyetes de Jacques Tardi a la retina, aquesta és una obra de gran calat històric però també personal que posa en relleu el valor de la memòria i la seva transmissió entre pares, fills i també nets. Una de les principals favorites per convertir-se en la Millor Pel·lícula d’Animació Europea en els propers premis EFA.

Cannes ‘Label’ // Mejor Director en SEMINCI Valladolid // Nominada Mejor Animación Europea EFA

Estrena a Catalunya

La Cèlia té 11 anys, i viu a l’Espanya dels 1990, la de l’Expo i les Olimpíades. A l’escola, un estricte col·legi regentat per monges, les nenes de la seva classe ja han començat a maquillar-se, fumen d’amagat i planegen fugides nocturnes a les discoteques. Aquests coquetejos amb la vida adulta aviat cridaran l’atenció de les seves professores i també de la seva mare, que es veu incapaç de trobar una solució a l’inesperat despertar adolescent de la seva filla.

Pilar Palomero es gradua amb honors a la que ja és considerada una de les nostres millors òperes primes de l’any. Després de sorprendre al festival de Berlin, va repetir èxit a Màlaga, on es va convertir en guanyadora absoluta de la secció oficial. Un debut valent recolzat en una brillant direcció de fotografia que ens submergeix en l’estat vital de la Cèlia gràcies a uns bells primers plans que ens descobreixen el poder interpretatiu de l’actriu revelació Andrea Fandós. Al seu costat, la doble guanyadora de Goya Natalia de Molina, en una altra de les seves punyents interpretacions i amb qui comparteix una sincera química en els seus papers com a mare i filla. Un fidel retrat de l’Espanya dels 90, trufat de referències musicals i televisives que, allunyat de la nostàlgia més edulcorant, ens apropa a una demolidora realitat per a les dones de l’època i també funciona com un mirall per a la nostra.

Festival de Màlaga: Millor Pel·lícula, Millor Direcció de Fotografia, Premi Feroz // Festival de Berlin – Generation

AMB LA PRESÈNCIA DE LA DIRECTORA

El temps sembla aturat a un poble de la costa de Galícia. Tothom està paralitzat, però encara podem escoltar les seves veus: parlen de fantasmes, bruixes i monstres. Tres dones apareixen i comencen a buscar en Rubio, un mariner que ha desaparegut recentment a la mar. Lois Patiño torna al REC amb el seu segon llargmetratge després de Costa da morte (Menció Especial Jurat Jove, REC 2013), que ens va impactar com a oda a la poesia i rudesa de la costa gallega. D’aquella primera obra conserva sens dubte elements referencials, com el seu magnetisme atàvic gairebé indesxifrable, i un poder hipnòtic basat en la força de les imatges que et manté fixat davant la pantalla. I afegeix nous elements que eleven el seu cinema fins a noves cotes, com la paraula. Una història de fantasmes que és una reflexió sobre el pas del temps i la pertinença, movent-se entre l’esotèric i el fantàstic, entre el que suggereix i el que revela. LUA VERMELLA té, a més, la força de configurar-se com un document d’un món que desapareix. Sens dubte, Lois Patiño ha fet un pas més al “novo cinema galego”. Un conte de mariners i meigas que va creant fascinació a mesura que ens endinsem en la dimensió del misteri. Deixa’t embruixar per LÚA VERMELLA.

World Premiere a la Berlinale 2020

Millor Pel·lícula ZonaZine, Màlaga 2020

A un tranquil poble de províncies de Georgia, una comunitat de Testimonis de Jehovà és atacada per un grup extremista. En ple conflicte, el món de la Yana, la dona del líder de la comunitat, s’enfonsa lentament. La insatisfacció interior de la Yana creix mientre lluita per trobar sentit als seus desitjos. Aquest és el punt de partida d’una pel·lícula intensa, que qüestiona les normes de les societats marcades per la força de la religió, i que demostra l’atreviment i mestria de la seva directora, Dea Kulumbegashvili, a l’hora d’abordar temes centrals que es troben a la ment de tothom. Una història narrada per la força de les imatges, amb un treball minuciós d’enquadrament de les situacions i accions. Provocadora i impactant, tot i que a estones jugui amb la paciència de l’espectador amb el seu realisme exacerbat. Més enllà de la polseguera dels premis, BEGINNING és una altra mostra de la puixança del cinema de Geòrgia (que hem pogut experimentar al REC als darrers anys), i la gran llibertat amb què es filma en la reconstrucció de la seva cinematografia a l’última dècada. Amb l’aureola de ser la pel·lícula més premiada a San Sebastian, sens dubte BEGINNING ha estat un dels més grans impactes d’aquesta rentrée dels festivals de cinema a nivell internacional.

Festival de San Sebastián: Concha de Oro a la Millor Película, Concha de Plata a la Millor Direcció; Concha de Plata a la Millor Actriu, Premio del Jurat al Millor Guió.

Estrena a Catalunya