Projeccions prèvies

Vidal passa les últimes vacances amb l’àvia Àngela, amb Alzheimer. Per primer cop, la Nora (14), sent que no troba el seu espai; els jocs de nens li semblen ridículs i les converses dels adults són “per grans”. Tot canvia amb l’arribada de Libertad (15), la filla de Rosana, cuidadora de la seva iaia. Rebel i magnètica, Libertad significa la porta d’entrada a un estiu que serà ben diferent, i on serà més lliure que mai.

És una història de creixement i d’autoconeixement que va més enllà del clàssic coming of-age, retratant aquell moment (per on passem totes), on descobrim detalls de la vida que no esperàvem i tenim les primeres decepcions a l’hora que, sense saber-ho, estem decidint com serà la nostra vida. I sobretot és el descobriment final de Clara Roquet, que després de triomfar com a guionista (10.000 KM, “Petra”, etc) i d’acumular premis amb els seus curts, ara, amb el seu primer llargmetratge se’ns mostra com una directora amb les idees ben clares, molt propera als seus personatges, i que presenta les seves històries amb naturalitat i soltesa.

 Si parlem de realitats per no creure’ns, la situació actual a Afganistan sorprèn i preocupa a parts iguals. A la preciosa “Les Hirondelles de Kabul” ens presenta com es va viure aquest momentum en anys anteriors, mostrant la barbàrie de mode poètic, amb una estètica molt especial.

Estiu de 1998, Kabul sota el domini talibà. Zunaira i Mohsen són dos joves enamorats. Tot i la violència i restriccions que pateixen cada dia, somien amb un món millor. Un dia, un gest espontani, fa que les seves vides facin un gir irrevocable.

Una bella i senzilla pel·lícula que utilitza la força subtil de l’aquarel·la per mostrar la realitat d’un país. Aquesta obra d’animació per adults, basada en el bestseller de Yasmina Khadra, ha tingut un gran recorregut a festivals (Cannes, Annecy, etc), però a Espanya no va arribar a tenir reconeixement perquè es va estrenar just abans del tancament dels cinemes, el març del 2020.

Celeste García, antiga professora, treballa ara al planetari d’un petit poble de l’entorn de La Habana. Cansada de la seva vida anodina i sense cap emoció, no dubta en acceptar la invitació de la seva estranya veïna i amiga Pauline, qui la convida a viatjar al seu planeta, on el govern cubà ja ha començat a reclutar viatgers. La protagonista se’ns presenta com una dona que ha sigut poc menys que una espectadora de la seva pròpia vida, però que ens conquereix amb la seva calidesa i empatia, i ens condueix per una aventura pausada i simpàtica, repleta de situacions surrealistes. Situada a la Cuba «post-soviètica» y «pre-no-sabem-què», la divertida “El extraordinario viaje…” es construeix a través d’una narració audiovisual trufada de metàfores que només els cubans poden “inventar”.

Una radiant tarda d’estiu a París i els seus habitants es llancen al carrer. Després d’alguns mesos tancats a casa, els parisencs reben l’estiu del 2020 amb ànsia i alegria. Solejats bancs a la riba del Sena, carrers plens de gent al centre, unes noies robant en una tenda a un famós actor que vol canviar el rumb de la seva vida, converses animades, trobades inesperades i grups d’amics que per fi es veuen… tot un esclat de joia rodat en un únic pla seqüència, amb una creativa i meticulosa coreografia que recorre la dinàmica ciutat de París a peu, en bicicleta o en metro, i on destaca l’intens treball de càsting i del (reduït) equip tècnic.

Un moment històric que es va viure a tot el món, però que la directora ha convertit en una carta d’amor a París, una polaroid d’aquesta redescoberta llibertat, llum i felicitat a través dels carrers de la ciutat. Una experiència plena de vida, un reconèixer-se en estranys, un deambular que ens mostra que, fins i tot en les crisis més agudes, es pot experimentar alegria. “Années 20/Roaring 20s” és un film sorprenent i estrany, suggerent i seductor que captura l’esperit d’un temps que estem vivint i que és tota una celebració de la Ciutat de l’Amor.

L’accés exclusiu d’Alba Sotorra al camp d’al-Roj, al nord-est de Síria, ens mostra la dura realitat d’un grup de dones atrapades pel seu passat com a membres d’Estat Islàmic. Shamima Begum (Regne Unit) i Hoda Muthana (EUA) van marxar dels seus països manipulades per la propaganda terrorista i l’odi de les xarxes socials. Van ser demonitzades pels mitjans de comunicació i ara ningú no en vol saber res. El penediment sincer mereix una segona oportunitat? Es pot justificar que els països occidentals acceptin el retorn dels fills però rebutgin que les mares puguin tornar? La directora catalana s’esforça per comprendre els matisos d’una situació complexa i delicada.

El seguiment durant dos anys de la vida de la Shamima, la Hoda, la Hafida, la Nawal i la Kimberly ens posa en un lloc incòmode, però el seu testimoni ens fa entendre la crueltat, l’abús i la misogínia que han viscut. La sensibilitat de Sotorra per observar sense prejudicis posa en evidència la necessitat urgent d’establir un diàleg honest i empàtic entre cultures, religions, gèneres i cosmovisions diferents.

Vella amiga del Festival -del qual va ser integrant de l’equip als inicis-, la directora Alba Sotorra va passar pel RECLab amb la seva opera prima, va acompanyar-nos a una projecció desbordant de Commander Arian, i ara ens visita en una data molt especial amb una pel·lícula que la fa ascendir encara un nivell més en el mapa dels documentalistes a nivell internacional.

Preu: 6€ + 0,5 despeses de gestió