F*K* REALITY

Mira’m

Fòsforos Mojados és una pel·lícula punk en la capital de la salsa i narra la història de Juan, Casta i Potro, amics des de nens. Junts tenen una banda de punk i es preparen per al concert més important per a la banda. El pla és simple: tancar al pare del Poltre en el bany, robar-li el cotxe i gravar un videoclip d’una de les seves cançons més punk per a participar en el concert més important de la ciutat.

No tot surt com ells volen, picabaralles del passat, passions, egos i la conseqüència de les seves decisions se’ls interposen. Per als ”Fósforos Mojados” el punk no està mort: en una ciutat salsera ara plagada de reggaeton, el punk és escopir al món la seva amistat.

Guanyadora del FDC Primera Pel·lícula del Director

Amb la presència del director Sebastián Duque.

Genoveva és una noia que viu a un petit poble de Bolívia, on carrega a l’esquena una vida bastant complexa. Però això no la farà caure per terra, i la veurem dansar a través dels problemes de la manera més tranquil·la i madura possible. Així doncs, giravoltant sobre una atmosfera espacial, a mig camí de la psicodèlia, seguim els passos de la enèrgica adolescent que, mentre va al seu ‘cole de monges’ i es troba amb els personatges més estrafolaris, tracta d’evardir-se i lliurar-se dels diversos conflictes del seu entorn, propis d’una Amèrica Llatina intoxicada pel narcotràfic al ritme de musicote dels vuitanta.

A 98 SEGUNDOS SIN SOMBRA, Juan Pablo Richter, no només ens enlluerna amb una marcada estètica pop (a estones un puntet dark), també ens brinda el meravellós debut de la protagonista Irán Zeitun, mentre ens regala l’aparició de la ja veterana i aclamada Geraldine Chaplin. Per tots aquests elements (i d’altres sorpreses), per als que l’hem vist, que ja hagi sigut nominada a millor llargmetratge llatinoamericà a la 27a edició dels Premis Forqué 2021 tot i no estar ni estrenada a Espanya, no és del tot una sorpresa.

No queda res més a dir. Aquesta sens dubte és una d’aquelles apostes que distingeixen al REC d’altres festivals. Que no t’agafi desprevingut l’èxit d’aquest títol que si no et trobaràs amb la dita: ¡Si no la viste fue por soso!

Una parella de mitjana edat conversa, aparentment tranqui·la, a l’entrada d’un restaurant. S’ha de celebrar un banquet, tothom és ‘a puesto’, arriba l’hora, però…els principals convidats encara no arriben. Certes decisions s’han de prendre amb calma: rebem als convidats? Ha de començar a tocar la banda? Servim la beguda? Això sí, un xopet de vodka no aniria malament… Les reaccions se succeeixen i tothom vol saber que està passant (Un altre vodka?), els somriures inicials es van torçant i no sabem com acabarà tot plegat.

Tot això seguit per una subtil càmera que acompanya, segueix i reinterpreta als personatges principals mentre ‘resolen’ la situació, en un espectacular pla seqüència que aprofita per a mostrar que els convidats van a la seva mentre el batibull es va fent més evident. Un únic i magistral pla seqüència que dóna vol a un film que més enllà del to sarcàstic qüestiona elements clàssics de la família (estatus, orígens, relacions) i la celebració social. I si tot això ho reguem amb vodka, preparem-nos per al que pot venir.

Una comèdia que competeix en mala bava amb “Silent Night” i que pot ser una de les sorpreses inesperades d’aquest XXI REC. Un altre xopet?

Premi del Público en el Festival de Vancouver

Estrena a Espanya

A l’associació OVNI Llevant estan inquiets. Julio, el seu líder, ha mort, i José Manuel, la seva mà dreta, oculta alguna cosa. Paral·lelament, una nena, la neboda de José Manuel, ha desaparegut i els habitants de la ciutat es bolquen en la seva cerca. Les forces còsmiques que esperen en les ombres comencen a emergir i tot sembla alinear-se per a un gran clímax final. Definitivament, alguna cosa molt rara està passant a Elx.

Després de consolidar-se una carrera sense igual en el món del curtmetratge, Chema García Ibarra culmina la visió del seu particular univers a “Espíritu Sagrado”, una obra del tot inclassificable que obre el camí a un nou cinema espanyol encara per explorar. Entre la ciència-ficció, el realisme màgic i l’humor més estranyat, estem davant d’una simfonia galàctica profundament hipnòtica que guarda més d’una sorpresa al seu interior. Un retrat del tot genuí de l’Espanya més oculta que s’alimenta d’un planter de personatges únics allunyats d’allò més purament cinematogràfic i encastats en la màgia d’allò quotidià.

Amb la presència del director Chema García Ibarra