Amb la presència de la guionista Florence Rochat
Hamid és membre d’una organització secreta que rastreja criminals de guerra sirians amagats a Europa. La seva recerca el porta a Estrasburg, seguint la pista del seu antic torturador.
De quina manera pot el cinema narrar el trauma i les ferides interiors de les persones refugiades? Com es pot explicar l’obligació de mentir que moltes d’elles necessiten per sobreviure? Jonathan Millet dibuixa una pel·lícula en què prima el desig de trobar intensitat a partir de l’evocació d’un fora de camp que busca un espai per existir. Els testimonis i els sons serveixen per acompanyar l’espectador en la recerca de les seves pròpies imatges.
Aquesta pel·lícula ha estat concebuda perquè les seves seqüències puguin funcionar des del silenci, des del gest i la mirada que convoquen tot allò que no es diu. Els dubtes d’Hamid existeixen a partir dels ecos d’aquest viatge sonor que suposa la pel·lícula. Creiem que les seves imatges obriran portes dins vostre i que us acompanyaran molt de temps després d’haver assistit a aquesta sessió.
