Impactant i contundent retrat de Sang-hoon, un gàngster coreà atrapat en un viciós cercle de violència i autodestrucció que l’absorbeix tant en la seva professió com en la vida privada. Això comença a canviar quan coneix a Yeon-heui, una adolescent captiva d’un entorn familiar perniciós amb qui estableix un vincle que obre la porta a la construcció d’una nova família. Tant per la humanitat i cruesa del film com per les poderoses interpretacions dels seus intérprets i la fisicitat de la violència, és un film brutal i abrasiu, mereixedor del premi que va guanyar al prestigiós festival de Rotterdam
Tiger al Festival de Rotterdam 2009
Premi al millor actor i actriu al Festival de Cine de Las Palmas 2009
Debut com a director del prestigiós videoartista britànic Steve McQueen, guanyador del premi Turner. Hunger és un retrat brutal i nu de la lluita dels reclusos de l’IRA a principis dels 80 per tal d’aconseguir el reconeixement com a presos polítics enfront el govern de Margaret Thatcher. Rodat amb una contundència visual esfereïdora, el film furga de nou en els clarobscurs de la política repressora dels anglesos amb el terrorisme irlandès i descriu amb un esteticisme impactant el martiri del presos, vaga de fam inclosa. Sens dubte, una de les pel·lícules angleses més importants de la present dècada.
Càmera d’Or al Festival de Cannes 2008
European Discovery als Premis del Cinema Europeu 2008
Thriller sagnant i frenètic, ple de girs i sorpreses, que narra una implacable persecució entre un ex-policia reconvertit en proxeneta amb escrúpols i un desconcertant assassí en sèrie de prostitutes. L’antic detectiu d’homicidis provarà per tots els mitjans d’evitar la mort d’una de les seves noies durant una llarga jornada plena d’obstacles i dificultats, en una furiosa cursa contra el rellotge i, de vegades, contra els seus propis ex-companys. Aquest film, el més taquiller de l’any a Corea i un dels millors noirs dels últims anys, no decebrà als amants del thriller modern de l’escola d’Old boy.
Premi Orient Express-Casa Àsia a Sitges 08 – Festival Internacional de Cinema de Catalunya
Una família burgesa es retroba amb motiu de l’enterrament de l’avi. Conflictes silenciats i rancors enterrades surten a la llum en un drama coral narrat amb subtilesa i atenció als detalls que posa en escena els desacords entre dues generacions d’una família obligades a conviure durant tres dies que seran decisius per a la protagonista del film, la Léa, que estudia a França i no acaba de trobar el seu lloc entre els seus ni lluny d’ells. El debut de Mar Coll, ex-alumna de la Escac que ja va cridar l’atenció amb el seu curt La última polaroid és sens dubte la millor notícia del cinema català de la temporada, una proposta d’una solidesa poc habitual reforçada per unes interpretacions excepcionals.
Un cop realitzat el servei militar, Asa retorna a l'estepa de Kazajistan on va néixer. Allà l’esperen la família, les ovelles i un casament arranjat, però els seus plans s’ensorren quan la seva promesa el rebutja per tenir les orelles massa grans. La natura és una de les grans protagonistes d’aquest emotiu i vitalista fresc de la vida rural, rodat amb un esperit gairebé documental i una mirada humanista plena de tendresa i humor, en el que resulta clau l’experiència com a documentalista de Dvortsevoy a l’hora d’introduir esdeveniments arbitraris com el part d’una ovella en la trama del film.
Premi Un certain regard al Festival de Cannes 2008
Gran premi al Festival de Tokyo 2008
Exponent d’un nou cinema d’autor mexicà, el debut d’Enrique Rivero narra el dia a dia del guarda d’una mansió tancada durant anys a l’espera de trobar qui la compri. Amb austeritat i sense presses la pel·lícula traça l’itinerari quotidià d’un home diferent, presoner d’unes parets que paradoxalment el permeten ser lliure. El film va més enllà del retrat psicològic per construir una faula moderna sobre el dret a l’habitatge. Atenció al detall: en el seu equip creatiu hi trobem noms coneguts, vells amics del REC: Arnau Valls, director de fotografia i Javier Ruíz, montador.
Golden Leopard i Premi Fipresci al Festival de Locarno 2008
Premi Nuevo Director al festival de cine iberoamericano de Huelva 2008
Beneïda per Quentin Tarantino, president del jurat que li va atorgar el Gran Premi del festival de Sundance, aquesta cinta barreja amb solvència i naturalitat el drama social i el thriller tot i explicant la història d’una dona ofegada pels deutes econòmics que pren una drecera il·legal per tal de millorar la seva situació vital. Ella i la seva companya, una índia Mohawk, aprofitaran que el riu Saint Lawrence està congelat per creuar la frontera amb Canadà a través de la reserva índia i fer contraban a petita escala. Bona mostra del millor cinema independent americà, amb ecos del Fargo dels germans Coen.
Gran Premi del jurat al Festival de Sundance 2008
Nominada a l’Oscar 2009 al millor guió i actriu
Qui no ha fet mai el paper de pagafantes? Amic, etern confident i osset de peluix humà però mai, de cap de les maneres, parella potencial. Borja Cobeaga, autor d’un curt nominat a l’Oscar i ex-director de Vaya Semanita debuta amb una comèdia despietada i agredolça que s’inspira en la nova comèdia americana de directors com Judd Apatow , i que explora els límits del ridícul i la humiliació als quals es pot arribar explicant com Chema coneix la Claudia i es converteix en el pagafantes més gran de la història. Pagafantas trasllada a la gran pantalla el relleu generacional que en qüestió de comèdia ja s’ha produït al nostre país a la televisió, com certifica la presència d’Ernesto Sevilla y Julián López.
És estiu a l'eterna i calorosa Roma, i Giovanni, un home solter vora els cinquanta anys i assetjat pels deutes, es disposa a passar un tranquil i relaxat dinar del 15 d’agost amb la seva mare. Però el destí li té preparada alguna sorpresa. Per pagar diversos favors a diferents ‘amics’ ha d’assumir la complexa tasca d’acollir a unes senyores grans força especials, ‘orfes’ aquest xafogós agost, a la seva petita casa. Una deliciosa i corprenedora comèdia que revisa els tòpics italians, i seguint l’estela d’altres simpàtiques i delicades pel·lícules italianes, troba la complicitat del públic, que contemplarà el desenvolupament de la història amb un somriure dibuixat a la boca. Primera pel·lícula del guionista de Gomorra.