Genoveva és una noia que viu a un petit poble de Bolívia, on carrega a l’esquena una vida bastant complexa. Però això no la farà caure per terra, i la veurem dansar a través dels problemes de la manera més tranquil·la i madura possible. Així doncs, giravoltant sobre una atmosfera espacial, a mig camí de la psicodèlia, seguim els passos de la enèrgica adolescent que, mentre va al seu ‘cole de monges’ i es troba amb els personatges més estrafolaris, tracta d’evardir-se i lliurar-se dels diversos conflictes del seu entorn, propis d’una Amèrica Llatina intoxicada pel narcotràfic al ritme de musicote dels vuitanta.
A 98 SEGUNDOS SIN SOMBRA, Juan Pablo Richter, no només ens enlluerna amb una marcada estètica pop (a estones un puntet dark), també ens brinda el meravellós debut de la protagonista Irán Zeitun, mentre ens regala l’aparició de la ja veterana i aclamada Geraldine Chaplin. Per tots aquests elements (i d’altres sorpreses), per als que l’hem vist, que ja hagi sigut nominada a millor llargmetratge llatinoamericà a la 27a edició dels Premis Forqué 2021 tot i no estar ni estrenada a Espanya, no és del tot una sorpresa.
No queda res més a dir. Aquesta sens dubte és una d’aquelles apostes que distingeixen al REC d’altres festivals. Que no t’agafi desprevingut l’èxit d’aquest títol que si no et trobaràs amb la dita: ¡Si no la viste fue por soso!
