Khalid es retroba amb El Caire, amb vells amics i nous projectes. Mentre busca pis, revisa les imatges d’un film, que no aconsegueix acabar, que reflecteix i conté la vida d’una ciutat en què cada cop se sent més estrany. Més enllà del que nosaltres mateixos projectem sobre les ciutats del Magreb, “Als últims dies de la ciutat” és una profunda, íntima (tot i que molt oberta) carta d’amor a una ciutat, al cinema, al que significa estar lluny de casa, de la ciutat estimada.
Un cant a les oportunitats perdudes, al passat que encara està present, a totes aquelles coses que vas fer i que no vas fer però encara vols fer; remordiments pretèrits, esperances futures. Un film que creix juntament amb la lírica descripció d’alguns dels conflictes que afronten els països de la regió. Tamer El Said ens porta per un El Caire desconegut per nosaltres amb la capacitat de fer-nos còmplices del sentiment del protagonista, amb la mateixa sutilesa que ha seduït espectadors de tot el món des de la seva estrena a la Berlinale.
Premi Caligari i nominada a Millor Debut a la Berlinale
Millor Director a BAFICI
Estrena a Catalunya
